Este matí m'he alçat molt mal. No m'encontraba gens bé i em feia mal tot, però com que li ho havia promés a mon pare, m'he fet l'ànim i me ficat el xandall. Sí. Sóc poc amant del deport, en general. Vore'l per la tele és molt xulo però això de practicar-lo... Ja sabeu com sóc.
Però el que sí que m'agrada és la natura. I si he d'elegir entre la mar i la muntanya, guanya la primera. Això sí. Si em de parlar de mars, em dóna igual lo llargues que siguen, lo boniques, cuidades, arreglades, netes que estiguen: la meua mar és la mar d'Almassora. Sé que no és la millor, però per a mí és un conjunt de records i bellesa natural insuperable. Passejar pel muro, per vora riu o, fins i tot, adentrar-me en la refineria és un goig per a mi. I això he fet. Hem anat a l'apartament, hem agafat les bicis i hem començat a fer camí.
Primer hem anat fins a la petroliera, gaudint de la suau brisa marina que ens oferïa l'ambient. Tot seguit hem fet mitja volta i ara, amb el vent a favor, hem recorregut tot el muro, des de la platja del Ben-Afelí fins a la desembocadura del riu Millars, passant és clar per la platja del Pla de la Torre (algún dia us parlaré de la mar d'Almassora). Hem recorregut el camí vora riu fins a que comença la ruta paissajística al voltant del riu Millars, que tantes voltes recorrec en estiu i que hem decidit deixar per a un altre dia. Hem fet mitja volta i, un altra vegada amb el vent en contra, hem desfet els nostres passos (o millor dit, les nostres pedalades). Per fer més amé la tornada cap a casa, he recordat el concert d'ahir (del que vaig eixir més content del normal) xiuxiguejant els pas-dobles i preludis que vam tocar.
Hem arribat a l'apartament (que ara està rodejat d'andamiades per les obres de reconstrucció), hem tancat les bicicletes, i ens n'hem anat cap al poble, on ens esperava una paella més bona que mai (més que res per la fam que teniem).
EL MEU MÓN ÉS NATURALESSA.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada