Pareix que el món s'està tornant boig: això o els que ens tornem bojos som nosaltres. Els últims fets ocorreguts a Japó m'han obligat a obrir els ulls i recordar el passat.
Fa 6 anys, quan jo encara era un xiquet amb la innocència plena d'imaginació que anava a l'escola, un tsunami va batre la zona d'Indonèsia. Illes com Tailàndia, Sri Lanka o les Maldives van quedar totalment batudes. En aquella època, recorde que tots ens vam espantar terriblement. Veiem aquell fenòmen com el pijor de la història i obligàvem als nostres pares a enviar ajuda per mitjà de les ONG's: ens tragàvem tots els telediaris i noticiaris que oferïen per la tele. Recorde aquells dies com si fòssin ahir (encara que no fa tant i tant), així com molts d'altres que van marcar la nostra infància (o d'algun lector l'adolescència o inclús la maduressa): l'atemptat de l'11 de septembre a Nova York o el de l'11 de març a Madrid.
No sé si serà que ens hem acostumat a la violència en la societat, a través de videojocs, notícies, lectures o simplement parleries; o que hem maurat: el fet és que avui aquests fets em semblen "insignificants". Un terratrèmol de 8.9 graus a Japó que desencadena en un tsunami i en l'explossió d'una central nuclear, les passades inundacions a Austràlia, incendis a Russia, els anteriors terratrèmols a Chile i Haití...
S'acosta la fi del món? Espere que no, que em queden moltes coses a fer!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada