Plou. Ha sigut un dia tremendament horrorós. Continua plovent i el dia continua sense tindre bones expectatives. De qué puc parlar hui?
Com que no se m'ocorre res, vaig a traure el tema comodí. Sé que cada dia tinc menys adeptes, però em veig forçat a deixar-vos una de les obres mestres per a oboé. Es tracta del quartet per a oboé i cordes en Fa major KV. 370 de W. A. Mozart. Us deixe el tercer moviment (que és el que més m'agrada) i si us convenç, cotillejeu la resta al Youtube. I per als més curiosos, baix us deixe una mica d'història i l'anàlisi tècnic. Per a acabar, he de dir que m'haguera agradat ficar la versió de Lothar Koch, el millor oboista del segle XX, però com que no està al youtube, us deixe la de Indermhule. Que l'audició siga agradable!
En conclure l'estrena de l'Idomeneu, al gener de 1781, Mozart va escriure aquest soberbi quartet per al seu amic Friedrich Ramm, oboé solista de l'orquestra de Mannheim. Cal dir que a la vista de la seua dificultat y la seua tesitura extremadament aguda (que per primera volta en la história de l'oboé arriba al fa sobreagut), es possible que romanguera baix la propietat personal de Ramm durant alguns anys, ja que era l'únic oboista capaç de tocar-lo. A més de les exigencies tècniques que demana, requereix de l'intérpret el "timbre deliciossament pur que Mozart va observar d'inmediat en sentir tocar a Ramm".
El primer moviment té la naturalitat aparentment transparent que és sol relacionar amb el Mozart més sutil. Després d'una exposició en la que el segon tema se basa en el primer, existeix un sol motiu en la reexposició que deriva d'ambdós, però que no és idèntic a cap.
L'adagio és una aria d'una bellessa abrumadora per al oboé solista: en els seus salts, l'ornamentació i el ritme de la melodia central en Si bemol, és relacionada amb el larghetto del quintet de clarinets. Podriem inclús dir que haguera pogut ser font d'inspiració en Beethoven quan escriví el moviment lent del seu Quartet de corda op.18. Està en la mateixa tonalitat (re menor) i la seua melodia evoca la mateixa atmosfera, que es deia que per a Beethoven representava l'escena de la cripta de Romeu i Julieta.
El tercer moviment té el desenfadament de un rondó del concert per a piano KV 482, transportat al oboé, però amb la inclussió en la secció central d'un passatge d'extremada dificultat, on es demana que l'oboé toque en 2/2 mentre la resta del quartet ho fa en 6/8.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada